Diari d'un profe malalt

Doncs res o poca cosa vull dir de mí de moment. Sóc professor de clàssiques no sé en quin institut (gràcies al Departament d'Ensenyament això és una aventura contínua :D). La meva idea al fer això és simplement de relaxar-me explicant què he fet. Si algú mai vol deixar els seus comentaris, encantat de llegir-los. Una abraçada

19 de setembre 2006

1) Estrés

Bona nit a tots

Perdoneu que darrerament no hagi donat senyals de vida, ni consultat els vostres blogs… Sabeu que si és així hi ha una bona excusa… que és la que us paso a detallar.


És dimecres, dia 13. Em llevo i miro l'ordinador. Carai! Mitja jornada a Sant Celoni. Aquests institut em sona. Clar! És on treballa en Manel (ja fa temps em va dir que tindrien una mitja jornada). Saps què? Que truco… a veure si tinc sort i me la donen. Truco a ensenyament (ja sabeu que és un lloc amb una gent molt simpàtica i meravellosa, sempre atents i disposats a ajudar-te en tot el que calgui) i deixo les meves dades "por si aca". Em diuen que van de cul i que per la tarda em trucaran en cas que em donguin la plaça. Sant tornem-hi… un altre dia de telefon. Què macu, macu… passen les hores, lentament (com si no???) i ningú que em truca. Acostumat estic a què em pasi això… (i si, és una idirecta per a què les noies que me llegiu em truqueu :D). Res, que a les 18 hores dono per suposat que no em donen ni les gràcies. I efectivament, en el que resta de dia ningú em truca.

Així arribem a dijous 14. He fet plans. Quedo amb en Sergi per continuar fent la traducció d'Hesíode (com no ens la publiquin… mataré algú). Quan estic al bus, em trobo el cosí del meu cunyat. És el seu aniversari. Com no, plou lleugerament a Barcelona (em sembla que els valencians ho heu notat la tren :P). Són les 10:30 del matí. El felicito, ja que és el seu aniversari… i ens posem a xerrar. Tot normal: dones, dones i dones (qui diu que els homes som monotemàtics??). Tot d'una, a l'alçada de la TV3, com la càmara de control de trànsit, el telefon es comença a moure. La veritat és que sempre el porto en mode vibrador… i m'agrada quan comença a moure's a la butxaca… bé deixem-ho. Una bonica veu, encantada de ser dona i de ser feliç em diu: "t'interessa encara la plaça de Sant Celoni?" La meva resposta és òbvia. Em diu: "doncs ja pots venir a buscar el nomenament. T'esperem." Sort que m'esperaven… que sí no… Només 95 minuts de cua… I el nomenament és per al mateix dijous. MERDAAAA. Ràpidament a Passeig de Gràcia a agafar un Catalunya o un rodalies, el que sigui… però que em porti a Sant Celoni (heud e saber que si no em presento el dia 14, no cobro i clar: "con las cosas de comer no se juega". Pujo amb la idea de només presentar-me i començar demà divendres. Clar, agafo el tren quasi a la una. Quan arribi seran les dues. En Manel m'espera a l'estació (l'he trucat perquè m'acompanyi en el meu "primer dia").

Quan les coses van torçades, millor quedar-se a casa… Aquest raonament me'l vaig fer dijous moltes vegades, però no podia tornar-me. Quan estic arribant a Sant Celoni, comença a ploure amb força (però què passa: anant a BCN comença a ploure, quan arribo a Sant Celoni també; dónde está la cámara???). Bé, el que és important és que tinc feina. El temps no m'importa, em dic per donar-me confiança i ànims. Arribo a l'insti… no he menjat. Són les 14:30. Em presenten a la directora, cap d'estudis… El que és habitual en aquests casos. També a en Jam, el meu company de seminari (ja parlaré demà d'ell: un crack)… I em donen l'horari. Com és mitja jornada, està força buit. Dilluns festa… miro dijous… MERDAAAAAAA. Dijous treballo a partir de les 15:30 hores… i són les 15… I JO NO HE DINAT. I, per descomptat, cal fer la classe. Bé, no cal fer. S'HA DE FER. I jo, com a bon professional, vaig cumplir l'expedient.

Demà farà una setmana que va començar aquesta aventura. Com això ja comença a estar una mica atapeït d'informació, demà continuo. Una abraçada a tots/es…

Ouidius

8 Comments:

At 8:21 a. m., Blogger nimue said...

eii! que ve! a mi Sant Celoni m'hauria donat un disgust però ja veig que tu estàs encantat i que eres dels meus, de l'horari mig buit i el treball el dijous. Espere que ho portes millor que jo! Tinc molt de temps per estudiar sí, però em mor de ganes d'anar a l'institut i de fer classe! Supose que és la novetat de la mitja jornada i que se'm passarà.
Ale, a estudiar! i molta sort! i moltes felicitats per fi!

 
At 8:23 a. m., Blogger nimue said...

ehmm... acabe de matxacar el Pompeu... on diu "que ve"ha de dir "que bé" ehmm...

 
At 9:27 a. m., Blogger Pep ... però posa-li Angu, també said...

Nen,

Me n'alegro sobremanera d'això teu! Però això vol dir que NOMÉS curres el dijous! Collons, tu! Però no van dient per la tele que falten professors?

Aix, Ovidi, algú ens està enganyant! A veure si quedem algun dia per fer-la petar ... el dijous et va bé? jejejejeje

Una abraçada, company

 
At 1:26 p. m., Anonymous Anònim said...

Ei, soc el josep lluis de la uni, t'en recordes? El que ara dóna classes d'anglès a gràcia, m'alegro de que hagis trobat ja feina per aquest curs, jo també vaig estar tres anys a mitja jornada i t'asseguro de que es viu com un rei!!! (Es cobra com un bufó, però això és el de menys.
Igualment, m'agrada molt el que escrius, ara ja sé a qui plagiar si algun dia fico una secció de cinema a la meva web (és broma) aprofitaré, ja que estic, per fer-ne propaganda si algú la vol visitar www.joseplluis.org. Vaja feu click Aquí. A veure si et passes algun dia per Barna i quedem per celebrar-ho!!!

 
At 2:46 p. m., Blogger ALCeStiS said...

Hola noi!

Realment m'ho passo bé llegint les teves aventures... tb em serveixen com a referent per saber que m'esperarà quan acabi la carrera :S Jo per sort, ara estic de pràctiques a un cole jeje

Bé, ànims i sort!

Fins aviat!


Alcestis.

 
At 4:29 p. m., Blogger stel said...

uolas!!! així que treballant a sant celoni eh??? me n'alegro molt!!!
Si algun dia t'avorreixes i vols fer un cafetó per granollers ja m'avisaràs :D
besets
^^

 
At 8:17 p. m., Blogger Ainalma said...

Ei, moltes felicitats per la feina!! Una llàstima això de l'horari, però bé... pensa en dilluns, home, pensa-hi! ;-)
Un beset.

 
At 10:37 a. m., Anonymous Anònim said...

llegir tot el bloc, bastant bo

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home