Diari d'un profe malalt

Doncs res o poca cosa vull dir de mí de moment. Sóc professor de clàssiques no sé en quin institut (gràcies al Departament d'Ensenyament això és una aventura contínua :D). La meva idea al fer això és simplement de relaxar-me explicant què he fet. Si algú mai vol deixar els seus comentaris, encantat de llegir-los. Una abraçada

01 de setembre 2006

1) Les desventures del pobre profe (semana 1) (blog dedicat a Sergi, un bon noi i millor profe, que ha comès un petit error: endavant).

Aquesta setmana ha sigut la primera del curs. La primera del nou any acadèmic. I com totes les primeres setmanes, es dura. Molt dura. M’explico. Actes públics de nomenaments: dimecres a les 9:30 hores. Dimarts surten els números de les persones convocades a la delegació de Baix Llobregat-Anoia. A mesura que passen les hores i s’acosta el dia, l’emoció creix. Finalment, el dimarts a darrera hora surt publicada a internet la convocatòria. Commenço a mirar. Molt bé… Anglès, alemany, naturals… I clàssiques??? On som els de clàssiques??? Doncs mira, de clàssiques de moment no hi ha res. Entro a la resta de pàgines de les delegacions territorials. I amb el meu número, tachannn, jornada sencera. Al Baix Llobregat, ni convocat (i després diuen que els tontos tenen sort ☹).
Doncs aquesta és la situació, a dia 1 de setembre, em trobo, compuesto y sin instituto (sense nòvia també, però la situació excepcional és quan en tinc, amb la qual cosa la rutina no molesta).
Volia presentar-me a Baix Llobregat amb l’esperança (o bé, diguem-li: cuento de la lechera) que amb una mica de sort aconseguiria una mitja jornada a prop de casa (aquest any aspiro a poc???), per tal de poder tenir temps per preparar les opos i fer les traduccions que m’han encarregat (ahhhh bandarra, només era interés egoista aquesta senzillesa). Però, gràcies al meu estimat Departament d’Educació (vaja, i jo tota la vida pensant que els mestres ensenyàvem i la família educava), un any més coneixeré les meravelles que tenen amagades les comarques catalanes. No és que em desagradi viatjar. No. El que passa és que una mica de tranquil·litat mai va malament a un esperit i crec que amb Figueres, Lleida, Sant Celoni i Lliçà d’Amunt, jo he complert amb la meva quota de solidaritat.
El costat positiu és que si algú em vol trucar ara, em localitza a la primera, sempre porto el mòbil a sobre, ja que no se sap mai quan em poden trucar d’ensenyament per oferir-me una feina a… Tortosa, Flix, Bessalú, Sort, Vielha… Perquè, amics meu, no en tingueu cap dubte: no em tocarà tampoc aquest any al costat de casa.
Però viatjar té costats positius: totes les persones que he conegut aquests darrers tres anys. Us estimo (a elles més que a ells) ;)

ovidi

8 Comments:

At 9:08 p. m., Blogger nimue said...

catxislamarrr... t'entenc perfectament. Ja és molt de temps depenent de les punyeteres sessions de nomenaments...

En fi, saps que acabaran col·locant-te. A veure si tens sort i te toca un lloc com el que tens en ment!

Sembla que aquest dilluns no hi ha res per a clàssiques en comarques però potser dimecres...

sort!

 
At 12:26 a. m., Anonymous Geo said...

Oh! Professor de clàssiques!

No sé com deus ser tu, però les meves professores de grec i llatí sempre han sigut unes imbècils rematades... Prova de demanar plaça al Narcís Monturiol de Barcelona i em tindràs d'alumne xD

Declinacions t'odio!

Salut! xD

 
At 12:30 a. m., Anonymous Geo said...

Per cert, he vingut a travès del blog de l'Angu ^^

 
At 6:27 p. m., Blogger Ainalma said...

Ui, a veure si tens sort! Jo també he sigut interina, però mai he anat a una adjudicació, sempre he hagut d'esperar que començara el curs perquè cridaren els interins de la borsa, o siga, que em telefonaven i em deien on havia d'anar, no em deixaven triar res, ni entre dos llocs, tan sols! Enguany és la primera vegada que comence curs, la preocupació que tinc ara són las pràctiques. Bé, espere que tot es resolga aviat i de bona manera.

 
At 7:03 p. m., Blogger stel said...

jo sóc de llicà :)
com va anar per allà?????

i ja veuràs que algun dia sonarà el telèfon i seran notícies de feina, segur :)
besets
^^

 
At 12:35 p. m., Blogger Eva said...

Gracias por pasarte por mi blog y por el comentario (seguramente, parte de un futuro blog también)...
En cuanto al trabajo... paciencia, las carreras de letras (y los profesores de letras) lo tienen todo más dificil, bueno, hay que mirar el lado positivo ¿y la de mundo que conoces, y la de gente que conoces? (dicho con entonación muy ironica)... que sí, que las letras son siempre el pariente pobre... y así nos luce el pelo...
Los comentarios de las películas que haces me parecen estupendo...
me seguiré pasando por tu blog a ver que cuentas...
Un beso

 
At 12:49 a. m., Blogger Zârck. said...

Gracias por volver, nos leemos aunque me cueste un poquito más a mi que a ti.
Saludos.

 
At 9:19 a. m., Blogger Pep ... però posa-li Angu, també said...

Doncs jo no t'estimo a tu ... però he de reconéixer que em caus bé :P

Ànims, nano! El que passa és que ja han vist que t'agrada viatjar i ja no pensen en deixar-te per aquí! ;) Que cabrons!

Nen, per alegrar-te una mica al dia. Entra a la pàgina WEB de Geyperman i mira que hi ha el Geyperman legionario y el geyperman guàrdia civil ... i no és conya!!

Una abraçada, rei!!!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home