Diari d'un profe malalt

Doncs res o poca cosa vull dir de mí de moment. Sóc professor de clàssiques no sé en quin institut (gràcies al Departament d'Ensenyament això és una aventura contínua :D). La meva idea al fer això és simplement de relaxar-me explicant què he fet. Si algú mai vol deixar els seus comentaris, encantat de llegir-los. Una abraçada

07 de setembre 2006

1) Sant Job

Bon dia a tothom.

Abans de començar la meva disquisició filosòfica al voltant de la figura d'aquest sant tan important i tan desconegut, vull agrair a tots aquells que us heu preocupat per si tinc feina, que m'heu ajudat a saber-ne que hi havia la plaça de Mollet, etc.

Per què vull parlar d'un sant i no de les ventures i desventures d'ahir? Molt fàcil, perquè si coneixeu la seva història, entendreu perfectament què va passar ahir. A la Bíblia hi ha un llibre que és el Llibre de Job (a més del Gènesis, que és on ens hem quedat tots, totalment adormits i sense forces per continuar) on se'ns expliquen les desventures que Déu va infringir a aquest home per tal que demostrés la seva més absoluta lleialtat a Nostro Senyor i no al "Caigut". Doncs per fer-lo, no se li ocorré res millor que deixar-lo sense dona, sense fills, sense riquesa… en definitiva, el va deixar com a un jove català després de demanar un prèstec a la Caixa. Però tanta va ser la seva fermesa d'esperit, que finalment Jahvé li retornà tota la seva antiga posició (els senyors de la Caixa no han degut llegir el final del llibre). Així doncs, la figura de Job està lligada a la de la paciència infinita i una fe inquebrantable en nostro Senyor… i feta aquesta petita introducció, comencem.

Arribo dimarts a la tarda de BCN i miro el blog, abans de mirar res (una mica friky… però bé) i em trobo un dolç missatge d'una dolça noia que em diu: demà a Mollet mitja jornada. I clar, se'm regira el cel. De l'emoció, clar. L'any passat ja vaig estar treballant a Mollet, on vaig conèixer una sèrie de persones meravelloses (Jordi, Juanan, Ese gran profe de tangos que tengo: Carlos Reyes oeeeeeeeeehhhh…) i vaig pensar: què gran seria treballar tot un any amb ells… Què gran!!!

La nit va ser llarga, em va costar de dormir. Però, finalment, cap a les 3 vaig poder fer nonetes. El costat negatiu és que em vaig despertar cap els volts de les 8… i ja em vaig arreglr (no em vaig dutxar, ja que només toca cada canvi d'estació un cop) i vaig baixar cap a BCN, al carrer Casp.

El problema és que aquest any hi ha Opos… i tothom ha pensat com jo, que una mitja jornada en mano vale más que jornada entera volando, ehhh (ho sento, tenia ganes, com "Gustavo" ho escriu sempre :P) i allà hi havia la Glòria, una companya que sí té com a primera opció Comarques per veure què era la mitja jornada aquesta.

El que passa… és que quan ens diuen que no només hi ha la mitja jornada per a tot el curs a Mollet, sinó que també hi ha una jornada sencera tot el setembre a Premià… doncs penses. Ai carai, mira que Premià és lluny… però es podria suportar (amb tot de babetes caient per la boca). M'agafen el telefon i em diuen: et trucarem o a darrera hora del matí o a la tarda perquè vinguis a buscar el nomenament demà al matí… i tu dius: bé, una mica d'espera, només són les 11:30. Es podrà suportar. Docns res, m'asseguro que el mòbil tingui bateria, que hi hagi cobertura i decideixo fer passar el temps. Com va de lent el temps quan vol. Massa. Tic… Tac… Tic… Tac

I és en aquest moment en què noto que em començo a fer vell… a sortir-me una barba blanca i a ser de l'època de Matusalem. Perquè… m'he transformat en Job. Quina sant paciència cal amb el Departament. Molta. I el pitjor de tot és que aquesta serà la tònica d'aquest any (i no dic la Schweppes): baixades a les delegacions, cues, esperes de trucades de telefon. En definitiva: un any meravellós, "como lo fue el Verano del 42" (o potser us pensàveu que no hi hauria bàsquet al meu blog).

Ouidius

P.D.: per si a algú no li ha quedat clar: no em van trucar i no tinc feina :P

5 Comments:

At 1:45 p. m., Blogger Pep ... però posa-li Angu, també said...

Aquí el Gustavo!
M'he perdut! M'ho tornaré a llegir, eh? però m'he perdut! Vol dir que no tens feina? que tens mitja jornada? qui era la noia? et veurem amb parella? com va "tu otro tema"? Per què tots els jugons riuen igual ... tu ets un jugon per això t'ho pregunto

Una abraçada, rei!!!

 
At 3:02 p. m., Blogger nimue said...

ooooooooooooooh! :(

quina peeeeeena! :(

pos res, a seguir participant a vore si a la pròxima tens premi...

i pacièeeeeencia... :)

 
At 9:22 p. m., Blogger Ainalma said...

Xe, quina mala sort!
Doncs no et queda altra que continuar esperant i, com que cada vegada estàs més a prop de ser sant, pots començar a pregar una miqueta per la teua feina ;-)

 
At 2:51 p. m., Blogger stel said...

això, això, pensa que sempre et poden acabar fent sant (suposo que un cop ets sant no et falta la feina no???)
ains, ànims i paciencia!!!!
besets i bon cap de setmana!!!
^^

 
At 3:35 a. m., Anonymous Anònim said...

Hvala za intiresny Blog

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home