Diari d'un profe malalt

Doncs res o poca cosa vull dir de mí de moment. Sóc professor de clàssiques no sé en quin institut (gràcies al Departament d'Ensenyament això és una aventura contínua :D). La meva idea al fer això és simplement de relaxar-me explicant què he fet. Si algú mai vol deixar els seus comentaris, encantat de llegir-los. Una abraçada

17 de setembre 2006

2) Alatriste

Hola amics

En primer terme, us vull demanar perdó pel retard en escriure de nou per aquest mitjà, però la setmana ha sigut… mogudeta. però d'això ja en parlarem després. Ara us vull comentar Alatriste.
Alatriste és una pel·lícula diferent a allò que el cinema espanyol ens té acostumats. És una pel·lícula espectacle. Normalment, el cinema espanyol són les comèdies aquestes "facilones" o bé l'almodobarada de costum. Alatriste és diferent. És una pel·lícula on el més important és l'espectacle, més que d'altres apartats. Força ben feta… la veritat és que veient el que es veu, només 25 milions d'euros em semblen pocs (els americans per fer el mateix, s'haguessin gastat 100).

A nivell tècnic, dir-vos que la pel·lícula està molt ben ambientada i molt bé el vestuari. La veritat és que s'han lluït… i l'ambientació dels decorats juntament amb el rigor del vestuari fa que realment hom es pugui creure que ens trobem a l'Espanya dels Àustries.

el guió és una mica "caòtic", ja que la pel·lícula no es centra en un de sol dels llibres d'en Pérez-Reverte, sinó que és un pupurri de tots alhora. Tot i això, la pel·lícula té un cert ritme narratiu que, si bé és veritat que se'n resenteix una mica, no és gens menys que s'aguanta prou bé.

Sobre els actors, aquí entren les meves manies i fòbies. Molt bé Viggo Mortensen (la veu tan ronca que ha de fer perquè no se li noti l'accent argentí és l'únic però que se li pot fer); brutal Juan Echanove com Quevedo (sembla ell); bé la resta, correctes… però fatal, horribles, Blanca Portillo i javier "Paco, paquito" Cámara. Ni una pot passar com Simón Bocanegra, Inquisidor major de Castella (no se li nota que és una dona), ni l'altre pot ser Olivares. No, és que cada cop que obre la boca, et poses a riure. Ni ell es creu el paper, ni està encertat…

La veritat és que és una pel·lícula, a tall de conclusió, que m'ha agradat. Us farà passar una bona estona en el cinema. Això sí, millor veure en el cinema que a casa, és peli de pantalla gran.

Ouidius

3 Comments:

At 8:53 a. m., Blogger nimue said...

jo em vaig avorrir mortalment, vaig odiar al Vigo i a la seua veu i quasi seria incapaç de dir de què anava la pel·li. Una de dos... o passe massa temps entre adolescents o aquesta pel·lícula és un rollo infumable!

 
At 10:15 a. m., Blogger Pep ... però posa-li Angu, també said...

Colta, nen!!!

A mi em costava:
1. Seguir la veu de l'Aragorn (no me jodas, que si Superman va ser tota la vida Superman aquest tiu també està encasillat)
2. Seguir la història. Ufff, quina mar de dades, una mica més i em perdo. Des de El Codigo da Vinci que no havia estat tan concentrat per veure una peli

En fi, rei, a vore si ens veiem aviat. Una abraçada

PEP

 
At 3:35 a. m., Anonymous Anònim said...

preberite celoten blog, kar dober

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home